2/11/2015

LICEU 0 - SCHOLL 2


11 febrer 2015

RECITAL ANDREAS SCHOLL
THE WANDERER
10/02/2015 LICEU BARCELONA

Aquest post el dividiré en dos parts diferenciades, el caos de la primera part degut a la manca de control de l'accés a la sala, i el recital propiament dir. 

L'ACCÉS A LA SALA

Ahir vam poder contemplar un penós espectacle que va donar l'organització del Liceu, en el sentit d'una absoluta absència de criteri, control i respecte en l'accés a la sala una vegada començat l'espectacle.

Dos minuts després de l'hora d'inici, Scholl va sortir a l'escenari i encara estaven deixant entrar a gent. El cantant va haver d'esperar una estona per començar, i fins i tot quan ja ho havia fet, van entrat sorollosament 8 persones al prosceni d'anfiteatre esquerre.

Quan s'interpretava el grup de cançons (3) de Haydn, entre la segona i la tercera es va deixar entrar, per dos portes diferentes  de l'anfietatre com a mínim, uns grups nombrosos de gent, que, obviament, per ocupar els seus llocs feien aixecar al que estaven asseguts i tot plegat, molt de soroll. Repeteixo, a mig cicle de cançons, que requeria silenci i respecte. 

En altres momens posteriors, també van entrar grupets de gent i, s'asseien fent el pertinent desgavell. Les portes de les llotges s'obrien i tancaven varies vegades. Calculo que, després de l'inici del concert, van anar entrant entre 50 i 60 persones. No sé que va passar, mai havia vist això a cap teatre d'òpera i tampoc al Liceu.  

Segurament no soc de les abonades mes antigues, però conec ja força bé el públic del Liceu, i una bona part del públic d'ahir semblava que no sabés ni on era ni que anava a escoltar. A la platea van quedar força llocs buits després del entreacte.

Sembla ser que part del problema va ser un autocar que va arribar tard, i possiblement (intueixo), no es va saber gestionar correctament la situació, i ser ferms amb un grup de 50 com ho haguessin estat amb un de 5, és a dir, ferlos esperar al moment adient. Amb el agravant que fer entrar 5 persones en uns aplaudiments entre cançò i cançò es factible, pero 50 ja no.

Per altra banda, hauria d'estar molt contenta de que es facin autocars per anar a escoltar lieder... sempre que sabessin quin registre vocal i quin repertori s'anava a escoltar. El mateix passa amb la gran quantitat d'entrades regalades de platea. Ja se sap, es regalen unes quantes entrades a un cap o directiu, aquest les passa al subordinat, que les pasa a la cunyada que sempre ha volgut veure el Liceu per dintre, que se'n va a la mitja part perque li agafa son.

Escoltat directament per mi, a l'entreacte, passadis d'amfiteatre, un senyor que sortia d'una llotja, parlant per telèfon: "si, al final nos hemos venido al Liceu, que canta uno...que no se como se llama".

Aquí teniu una captura de pantalla de com estava la disponibilitat d'entrades a les 18 hores, fixeu-vos en les llotges d'amfiteatre buides. Doncs us puc assegurar que a les 20 h. les llotges estaven ben plenes. I no és pot donar la culpa als "resituats" de 5è o 4art, perque les seves entrades no obren les portes de les llotges. Tampoc a les entrades de platea que, a darrera hora, s'estaven venent a 10€, jo vaig pasar per taquilles a les 19h i no hi havia ningú comprant entrades.




M'agrada veure el Liceu plé, no pas mig buit, pero no a qualsevol preu (en aquest cas, seria millor dir "de gratis"), amb espectacles llastimosos com el d'ahir, que desconcentren als intèrprets i públic i treuen dignitat al nostre teatre.

Per cert, que a hores d'ara al Liceu potser es deuen haver assabentat que Tamar Halperin es LA i no EL pianista, com constava al programa de mà.


EL RECITAL


Andreas Scholl és el meu contratenor preferit, tot i que hi ha d'altres que també segueixo amb interés (David Daniels, Bejun Mehta, Franco Fagioli,...), trobo que Scholl té unes característiques tímbriques molt diferenciades, que me'l fan especialment atractiu.

La seva veu té una densitat corpórea, intensa, es técnicament molt treballada i acurada, pero no és una veu blanca o cristalina. Vaig descobrir a Scholl en un video  ("Io t'abraccio", de Rodelinda, junt amb Ana Caterina Antonacci) que no puc deixar d'enllaçar i que crec que representa millor que les meves paraules el que vull expresar.




Ahir la primera part del recital va estar marcada pel brogit de la sala i les interrupcions d'entrades i sortides, i sembla que ni ell ni el public vam assolir el nivell adient adeqüat de concentració per al lied. La segona va millorar, i el punt àlgid i màgic van ser els dos bissos, In stiller Nacht (Idan Raichel) i Shir Éress (Sasha Argov).

Scholl ens va fer un "Yusif" i ens va colocar un parell de solos de la seva senyora, la pianista Tamar Halperin que, si bé el va acompanyar amb correció i compenetració (!), no donava el percal per a ocupar ella sóla la escena. .

Malgrat que el programa no era el que podia despertar per a mi més interés (The Wanderer, amb obres de Haydn, Schubert, Brahms i Mozart) sempre és un luxe escoltar en directe al contratenor alemany. La primera vegada que ho vaig fer va ser a la King's Chapel de Cambridge, en un repertori que li esqueia d'allò més, aquí en teniu la crónica:

El 22 d'abril de 2016, Scholl té prevista una actuació al Teatro Real, molt més atractiva pel meu gust: Italian Cantatas and Songs. amb obres de Salvatore Lanzetti, Antonio Vivaldi, Alessandro Scarlatti, Antonio Caldara i George F. Händel.

Per acabar, un petit tast del recital d'ahir, gràcies al usuari de Youtube "oneginrol"