3/29/2014

Jonas Kaufmann canta Winterreise al Liceu: el lied com a succedani



29/03/2014

Jonas Kaufmann s'ha convertit, no hi ha dubte, en un fenomen al món de l'òpera. No un fenomem de marketing, com ahir em puntualitzava encertadament un amic a les escales del Liceu, però si un fenomen mediàtic. Té molts elements per a ser-ho. És jove, alt, guapot, té un timbre molt peculiar i personal, destaca en el panorama actual de tenors i jo diria que, sense cap dubte, està entre els cinc millors d'avui en dia, encara hi ha qui diu que entre els tres, o fins i tot el primer. No ho discuteixo pas, va a gustos. 

Si fa quatre anys va haver de cancel·lar un recital al Liceu per manca d'assistència ("refredat", of course), ara se n'haguessin omplert dos de Liceus, o potser fins i tot més. Per al cicle de lieder Winterreise, ahir, l'expectació era molt elevada, i mentre alguns volien anar a veure'l per primera vegada en directe per a poder opinar, altres ja tenien el recital i el tenor ultra-qualificats i santificats abans d'escoltar-lo i uns altres estaven més preocupats per si el "populatxo" aplaudia on no tocava o (sacrilegi amb excomunicació automàtica) demanava a crits un bis del Werther. 

Ahir l'inici va ser una mica decebedor, al Gute Nacht, la veu no corria, estava ofegada. Ell semblava insegur, no mirava al públic. Res que no passi altres vegades, després, poc a poc, Kaufmann va anar remuntant, en seguretat, expressivitat i projecció, i va tenir moments de gran bellesa, quan el lied li ho permetia, no totes les cançons em van semblar igual d'interessants musicalment. No crec que fos el millor dia del tenor, hi havia moments que els greus estaven una mica escanyats, però unes poques deficiències tècniques no poden amagar que Jonas estava com peix a l'aigua cantant en el seu idioma, i ens fa oferir una corprenedora interpretació, molt sòbria, d'un intimisme cap endins. Va ser un recital molt disfrutable, i la majoria del públic ho va reconèixer amb escreix. Cal esmentar la total compenetració amb l'eficaç pianista, Helmut Deutsch, que havia estat el seu mestre al Münchner Hochschule für Musik und Theater.

Descartant que el públic hagi descobert, de sobte, les meravelles del lied, hem de ser sincers i admetre que el que, si no la majoria, almenys una part molt nombrosa dels assistents haguessin desitjat, era una altra cosa. Jo vaig sentir molts, però molts, comentaris als passadissos..."si, bé, però tant de bó ens hagués cantat àries d'òpera"..."si, esplèndit, però qui sap quan el sentirem a una òpera"..."ai, em sembla que trigarem en tornar-lo a veure per aquí"... El lied pot ser (és!) fantàstic, pero en petit format. Als cantants els hi va molt bé, sobretot si han tret disc recentment, fer gires de lied, però, repeteixo, la majoria del públic hi va com un succedani, per escoltar-lo a ell, no pas perquè, dissortadament, els interessi especialment el génere.


















Programa 
Franz Schubert: Winterreise (Viatge d’hivern)
Jonas Kaufmann, TENOR 
Helmut Deutsch, PIANO

1. Gute Nacht
2. Die Wetterfahne
3. Gefror'ne Tränen
4. Erstarrung
5. Der Lindenbaum
6. Wasserflut
7. Auf dem Flusse
8. Rückblick
9. Irrlicht
10. Rast
11. Frühlingstraum
12. Einsamkeit
13. Die Post
14. Der greise Kopf
15. Die Krähe
16. Letzte Hoffnung
17. Im Dorfe
18. Der stürmische Morgen
19. Täuschung
20. Der Wegweiser
21. Das Wirtshaus
22. Mut
23. Die Nebensonnen
24. Der Leiermann

3/27/2014

Presentació Temporada 2014-15 Liceu, o com comunicar (o no)


27/03/2014

Amb un retard de 15 minuts, que el president del (Patronat de la Fundació del) Liceu, Joaquim Molins, s'ha atribuït, excusant-se per una trucada rebuda a última hora, aquesta tarda s'ha fet, al Foyer del Liceu, la presentació, per a les entitats vinculades al teatre, de la nova temporada 2014-2015, per part del seu Director general, Roger Guasch i el director artístic provisional, Ivan van Kalmthout.

L'any passat jo no hi vaig assistir, pero recordo altres anys on un vibrant Joan Matabosch ens explicava de manera entusiasta les meravelles de la programació, amb detalls i anécdotes, fent-nos venir ganes de no deixar-ne ni una sense veure, al costat del "muermo" d'en Joan Francesc Marco. Tots dos asseguts a una taula, enfront del públic.

Ara això ja no es porta. A l'estil de les presentacions avui en boga a les escoles de comunicació i negocis, on ensenyen que estar assegut disminueix la capacitat de connexió amb el públic, avui no hi havia taula.

Han hagut de fer aixecar a tres persones del públic que ja havien agafat lloc a primera fila (lleig, no?), per a reservar els seients per als senyors Molins, Guasch i van Kalmthout. Després d'una breu intervenció del President, el director artístic provisional ha agafat la paraula i ha començat a llegir els folis que portava redactats, acompanyat per projeccions de vídeo. L'holandès van Kalmthout va ser durant deu anys, de 2000 a 2010, adjunt a Joan Matabosch en la direcció artística del Liceu, i parla català bastant fluidament si no llegeix, però la lectura s'ha convertit en un autèntic despropòsit, perque ell feia un esforç considerable i realment, pel ritme de lectura i els entrebancs, ni l'audiència l'entenia gaire ni molt menys conectava amb el contingut. Agraint al director provisional la voluntat de fer ell, perquè li pertoca, la presentació, i fer-la en la nostra llengua...la fluïdesa comunicativa i la capacitat d'empatitzar i despertar interès pel que deia han brillat per la seva absència.

Després han vingut les intervencions del públic, començant per una al·lucinat intervenció d'una senyora que després s'ha identificat com a voluntària (de visites, afortunadament no representant del col.lectiu) que ha lloat desaforadament "l'extraordinari nivell de la propera temporada i ho taquilleres que son les funcions", en una llarga intervenció que després ha repetit (amb un altre "guió", pero igual de pilota) al final de l'acte. Si precisament per algo es caracteritza la propera temporada, és per una considerable baixada del nivell, sobretot de cantants de primera fila, sobre les temporades anteriors. És cert que potser, per temes econòmics, no hi hagi més remei que aceptar que sigui així, pero el que no podem fer és negar-ho i dir el contrari.

La resta d'intervencions han estat variades i molt menys protagonístiques: comentaris sobre els torns,  els cantants, els títuls, suggeriments sobre com obrir el Liceu a nous públics, peticions de "pa nuestro turno lo mejó" dels notes del torn T....bé, com cada any.

El senyor Guasch no se'n ha pogut estar, i després de dir que a ell de fet no li corresponia parlar a l'acte, ha agafat amb desinvoltura de showman la paraula per intervenir varies vegades, sempre amb extrema habilitat dialèctica, utilitzant un llenguatje, tant verbal com corporal, empàtic i complice. Se la sap llarga, el senyor Guasch, i no ho dic pejorativament. També ha demostrat un bon nivell de coneixement de la realitat operística, després de haver rebut molts retrets al seu nomenament, sobre si sabia de mútues pero no d'òpera. Es habil, té talant negociador, es prepara, cau bé, transmet seguretat sense prepotència i intenta engrescar, tot avisant de que el futur és difícil. Tant de bo l'habilitat que ha mostrat davant de l'auditori sigui la mateixa per a dur endavant la complicada tasca que li pertoca.

Aquesta mateixa tarda, s'ha fet públic que la direcció Liceu ha plantejat als representants dels treballadors una rebaixa dels costos laborals del 22%, sense que hagi transcendit si es parla de la massa salarial o dels sous. 


Joaquim Molins

Ivan van Kalmthout

Roger Guasch

3/25/2014

Nina Stemme, Recital Liceu 24/03/14



25/03/2014

Ahir vespre va tenir lloc al Liceu un recital d'una de les mes esplendoroses sopranos de l'actualitat, la sueca Nina Stemme, caracteritzada per un cant de gran refinament i expresivitat. Una de les millors Isolda i Brünnhilde de la seva generació, amb un alt prestigi a tots els teatres del mon, és un privilegi comptar amb ella al Liceu, després del maravellós record que va deixa amb Jenufa (2004-05) i Salomé (2008-09).

El recital, amb Matti Hirvonen al piano, va ser de una bellesa i precisió notories, la Stemme troba sempre el punt just de intensitat i el control de la veu i la musicalitat son exquisites. Va ser el públic del Liceu el que no va estar a l'alçada, amb una assistència molt minsa per la qualitat de la intèrpret, diria que no arribava ni molt menys al 2/3 de l'aforament. I també va fallar la direcció, al no haber promocionat una mica més el recital, del que no es podia veure el cartell a la façana del Liceu, ocupat, això si, pel tenor "que les encandila" del moment, amb el (merescut, per altra banda) cartell de "Entrades exhaurides". O sigui, cartell del qui ja ha venut totes les entrades i absència del que en quedava per vendre. S'enten? Jo no, al menys.

Crec que on va més disfrutar la majoria del públic va ser en la segona part del concert i, molt especialment, en la part final, amb composicions de Kurt Weill. Ens va oferir dos bisos, i en podeu veure una mostra de aquesta part final als videos següents.





 




Programa

Robert Schumann:
Sechs Gedichte und Requiem, Op. 90
Lied eines Schmiedes
Meine Rose
Kommen und Scheiden
Die Sennin
Einsamkeit
Der schwere Abend
Requiem
Gustav Mahler:
Liebst du um Schönheit
Wo die schönen Trompeten blasen
Blicke mir nicht in die Lieder
Das irdische Leben
Ich bin der Welt abhanden gekommen
Richard Wagner:
Fünf Lieder nach Gedichten von Mathilde Wesendonck
Der Engel
Stehe Still!
Im Treibhaus
Schmerzen
Träume
Kurt Weill:        
Nannas Lied
Je ne t´aime pas
Youkali
Surabaya Johnny

 1r bis
       Meine Liebe ist Grün (Brahms)
 2n bis        
 My ship (Lady in the dark, música Kurt Weill, lletra Ira Gershwin)


3/23/2014

Barcelona, Lost & Found Market




El Lost & Found es un mercat de compravenda i d'intercanvi d'objectes de segona mà, obert a tothom que vulguin participar aportant articles propis, que s'ha celebrat a Barcelona els dies 22 i 23 de març. Ja és la desena edició, des de 2007, amb varies convocatòries cada any.

Avui he decidit passar-m'hi, sobretot pel lloc on es feia, un dels meus llocs preferits de la ciutat: l'Estació de França. El mercat ocupava el vestíbul de l'estació i també el de les andanes, encara que no arribava més enllà perquè la circulació de trens no estava pas interrompuda.

Hipsters, alternatius, famílies, modelnos, quinquis, tietes, passavolants i altres inclassificats en formaven la concurrència, i, almenys fins a les 12, s'ha pogut triar i remenar amb certa tranquil·litat, encara que a partir d'aquella hora l'aglomeració era molt considerable. He aguantat fins les 13, justs a temps d'anar a prendre un aperitiu al proper 300 del Born, de la Moritz (patates braves incommensurables!).

Últimament faig coses molt rares, que mai hagués dit que acabaria fent: des de declarar-me seguidora del Juan Diego Flórez (ex-belcanto), a comprar-me unes sabates de segona mà. "Ecs, quin fàstic", hagués dit fins avui a les 12:30. Però a les 12:31 n'he vist unes tan maques, tan netes, tan còmodes quan les he provat, que, que voleu que us digui, sempre hi ha d'haver una primera vegada. Unes precioses sabates de pell molt treballada i calada d'Alberto Gozzi, marca artesanal italiana, amb la caixa original (ep! important, encara que no ho sembli!), que cap al 2001 valien 150 euros, i he aconseguit per 20 (30 abans de regatejar). I, per completar el look vintage, un bolso de Alexander (?), de color crema clar, a 3 eurets, que ni he regatejat. Quan en fan la próxima edició?




























3/20/2014

El Liceu rectifica la situació de les butaques Premium per al recital de Jonas Kaufmann


Tres dies després de fer-ho públic, i davant de l'allau de queixes del públic de platea i opinions desfavorables per part d'altres situats a altres llocs, però que també opinàvem que era una manca de respecte, el Liceu ha rectificat el tema de les butaques Premium al recital de Jonas Kaufmann per al 28 de març.

Ha desistit de col·locar tres fileres de butaques a sobre el fossat de l'orquestra, davant de la primera fila de platea, i ha decidit recol·locar els Premiums a dalt de l'escenari, als laterals, al voltant del tenor. Posar-los darrere, a 150€ la butaca, haguera estat poc encertat, perque la visió trasera del cantant, encara que segurament molt celebrada per la munió d'admiradors, no seria l'adient per al qualificatiu de Premium.
Es bona aquesta capacitat de modificar decisions que causen problemes i és millor encara si serveix per a reflexionar abans de prendre sengons quines iniciatives, tenint en compte només la caixa immediata (12.600€ més)  i no pas els qui l'omplen (tota la platea emprenyada).

També estaria bé, posats a demanar, que la web s'actualitzes sovint, i no veure encara a aquestes alçades, avui a les 15:30 h., que hi han "Noves entrades a la venda zona Premium", quan ja fa més de 24 hores que estan exhaurides. Que tampoc costa tant, dic jo...

I parlant de l'"eficàcia" dels serveis informàtics del teatre, quan ja havia publicat aquest post, miro el correu i em trobo amb aquest mail, amb errors importants a la part essencial del missatge, la de l'accés al nou usuari:




3/17/2014

Jonas Kaufmann al Liceu: Premium i "Castigum"


17/03/2014

Avui, a les 15:38, he rebut un mail del Liceu, amb aquets contingut:
Recital Jonas Kaufmann des de Zona Premium
El proper 28 de març tindrà lloc l’esperat recital del tenor  Jonas Kaufmann, on podrem gaudir de la seva  prodigiosa veu  amb Viatge d’hivern de Franz Schubert. 
Donat el gran èxit del recital, hem creat un nou aforament que permetrà gaudir-lo d’una forma molt especial.  Des del fossat de l’orquestra, situat al mateix nivell de la platea i amb un número molt limitat de seients: 84 localitats Premium per veure Kaufmann des de molt a prop. Com a abonat disposeu d’un període preferent per adquirir la vostra localitat abans que la resta del públic, fins el 20/03/04. Podeu comprar-les des del web del Liceu o a les taquilles del Teatre.

Amb una foto distorsionada a l'ample del tenor, el Liceu anuncia la posada a la venda d'unes localitats extres, a la Zona Premium (?), per facilitar l'accés al recital dels seguidors de Kaufmann que s'han quedat sense entrada fer uns calerons més, aprofitant que, ara si, l'alemany és un tenor que desperta passions i arrossega a legions de fans. No com al 2010, on, sent ja un tenor de renom mundial, no era massa conegut mediàticament pel públic del Liceu, i va haver de suspendre un recital perquè no havia venut ni la meitat d'entrades (amb una altra excusa, evidentment).

Ara Kaufmann ja és adorat, amb motiu, pel nostre públic - encara més després del seu fastuós Werther del MET, emés per cines el dissabte passat - i, si amb 84 seients addicionals, a 150€, es pot treure 12.600 eurets de més, doncs benvinguts siguin.

Però...a on es situaran aquestes localitats? El correu ho diu molt clar: "un nou aforament que permetrà gaudir-lo d’una forma molt especial.  Des del fossat de l’orquestra, situat al mateix nivell de la platea"
(això de gaudir-lo d'una forma molt especial és negreta del Liceu, no meva, i no sé exactament en què consisteix la "especialitat")

O sigui, indica que els seients estaran per davant de la primera fila, guanyant una mica d'espai al fossat. Altres veus apunten que anirien a l'escenari, darrere del cantant, de cara al públic, però no és això el que diu la nota.

Per la imatge de la web de venda d'entrades, no es pot deduir clarament si es una cosa o l'altra: 




Si és la primera opció, els seients "premium" em sembla una autèntic "castigum", una veritable pressa de pèl respecte a les persones que es van afanyar, al seu moment, a comprar les primes files de platea. No és el meu cas ara, estic al tercer pis, però si ho he fet altres vegades, i em molestaria molt, però molt, que em posessin tres files davant. Tant, que segurament, amb altres persones conegudes que també possiblement estarien a primera fila, no m'estranyaria que haguéssim fet alguna acció de protesta. Una xiulada, per exemple? (ei, abans de sortir el Jonas, per suposat!).

I si realment els "premiums" van darrera del cantant, es una mostra més de descoordinació, doncs no és el que diu la nota.

Dos curiositats: 

la URL de l'enllaç és aquest (ho podeu comprovar a la imatge superior):
http://ebm.cheetahmail.com/c/tag/hBTJwXhB8fG9zB8430FAAAZXye0/doc.html?t_params=http://www.liceubarcelona.cat/detall-obra/obra/les-contes-dhoffmann-2.html
  • Què és cheetahmail?
  • Què pinta aquí el "detall de l'obra de Les contes d'Hoffmann"?
I la segona:
Quan he rebut el mail, he entrat de seguida a veure les entrades venudes, i n'havien 64 de disponibles. És a dir, ja se n'havien venut (o més aviat adjudicat, aventuraria jo) 20. Doncs ara, cinc hores després, continuen disponibles les 64...estrany, oi?

3/16/2014

Video escena final Werther MET Jonas Kaufmann - Sophie Koch 15/03/14 (+ AUDIO)


16/03/2014

Ahir es va emetre als cinemes de tot el món el Werther en directe que es va oferir al MET de New York, a les 13, hora local, amb Jonas Kaufmann i Sophie Koch als rols protagonistes. Als cinemes europeus la retransmissió va transcórrer correctament, però sembla ser que als d'USA va haver problemes amb els set minuts finals, i no es va rebre el senyal, o va ser molt deficient. 

Per compensar això, aquest matí el MET ha fet pública l'escena final, 16:06 minuts de la llarga mort de Werther.

Aquí teniu l'àudio sencer per descarregar i també el vídeo d'aquesta escena final.

FULL AUDIO: http://we.tl/WPMRERXaN5



Werther MET 15/03/14

Sophie: Lisette Oropesa 
Charlotte: Sophie Koch 
WertherJonas Kaufmann 
Albert: David Bižic 
Le BailliJonathan Summers 


Dirección: Richad Eyre
Escenografía y vestuaro: Rob Howell
Iluminación: Peter Mumford
Coreografía: Sara Erde
Director musical: Alain Altinoglu 

Aquí podeu trobar 11 imatges més, extretes del vídeo
https://www.facebook.com/teresa59/posts/10203472265431021





3/07/2014

Diagrama de la Tosca - Liceu (actualizats canvis 13/04)



7/03/2014

- CINC DIES DESPRÉS DE LA PUBLICACIÓ DEL POST S'HA ANUNCIAT LA DEFINITIVA BAIXA DE RICCARDO MASSI I LA NOVA INCORPORACIÓ DEL TENOR ANDREA CARÈ, I HE ACTUALITZAT EL GRÀFIC - 

Tinc una Tosca al meu abonament del Liceu (la del 14) i gràcies a la meva amiga Estrella vaig poder assistir dimecres a l'assaig general, ambdòs funcions amb el mateix repartiment. Suposat primer repartiment, pero en realitat no és tal, donat que els tres existents es venen al mateix preu.

Sondra Radvanovsky és sens dubte la gran estrella d'aquestes Tosques, pero tinc molt interés en escoltar a la Martina Serafin, i pensava adquirir alguna localitat més. El día de l'assaig, la Radvanovsky va estar esplèndida, pero la resta no va estar massa a la alçada. Que voleu que us digui, jo a l'Ambrogio Maestri el vec una mica falstaffscarpiat, no em dona la profunditat malévola, la morbositat apasionada i brutal del personatge, barreja de repulsió amb un polsim de perversa atracció. Si, molta veu pel Te Deum, pero sense fer estremir a l'escoltar-lo. Bé, com va "delatar" l'Estrella al seu blog, per a mi l'Scarpia actual és només Bryn Terfel.

I el tenor? doncs no sé pas si el vam sentir a l'assaig... Perque resulta que Riccardo Massi estava malalt, i se l'ha hagut de substituir. I tenin en compte que hi han 15 funcions de la Tosca, encabir un nou tenor (José Ferrero) i desplaçar-ne els altres (Jorge de León i Alfred Kim) ha donat com a resultat que era un pèl complicat saber quins repartiments hi han i qui ha estat substitüit per qui. Per això m'he entretingut fent aquest diagrama dels tres principals rols a les 15 funcions, que us deixo per si a algú l'interessa.

Sobta comprobar com, a partir del dia 18, que en teoria no hi han baixes ni substitucions, Alfred Kim i Jorge de León s'han intercanviat les cinc funcions de Tosca, i, per tant, Jorge de León no en canta ni una de sola amb Martina Serafin, que era la soprano amb la que les compartía totes en principi...problemes de química entre ells, o de Celodins amb Kim?